En 2010, El Periódico acudió a Ferretería Bolibar coincidiendo con la celebración de nuestro centenario. En este artículo destacó la combinación entre tradición y modernidad de nuestro negocio (texto en catalán).
La centenària història d’obrir una porta
Josep Maria Fonalleras
Bruna Bolíbar es mig sorprèn que em pugui interessar per una ferreteria. És extremament amable i acollidora, somrient. Ens coneixem de fa temps i, de fet, encara en fa més que passo sovint per davant del seu negoci, al xamfrà de la rambla de Catalunya amb Consell de Cent. És una botiga que segur que molts de vostès han vist milers de vegades amb un rètol de bronze de forma oval que presideix l’entrada principal a la galeria d’aparadors i que és similar al que ja hi havia aquí mateix en els inicis de l’activitat comercial. Molts de vostès, probablement, s’hi han aturat més d’un cop o hi han comprat poms, nanses, manetes i tiradors, panys o frontisses. Li demano que em faci de guia perquè la casa Bolibar celebra aquests dies el seu centenari, sempre al mateix carrer. La Bruna m’ensenya aplicacions decoratives i peces de marqueteria originals dels anys 20 que conviuen amb les últimes novetats de disseny. Això em fascina. Part d’aquest material formarà part de l’exposició que està preparant per commemorar l’efemèride, però també està a la venda. Penso, i no li ho dic, que la combinació de la tradició i la modernitat explica la supervivència de l’establiment, que reclama la seva condició de metal·lista. Tres generacions dedicades al nobilíssim art de facilitar les coses perquè la gent pugui obrir una porta. En un detall tan minúscul, i tan imprescindible, tan necessari, s’amaguen els secrets d’aquesta casa: l’aparellament efectiu de la funció i la bellesa.
En 100 anys d’ofici, d’artesania aplicada, s’hi amaguen molts episodis, particulars i col·lectius. Mentre palpo el delicat taulell de fusta o mentre observo l’ordre estricte dels prestatges, no puc sinó emocionar-me davant la constància. Un dia que puguin, no hi vagin a comprar res. Quedin-se palplantats davant la història.
Sin comentarios